[Blog:] Els banys a l’Índia i la seva relació amb els assetjaments sexuals.

Índia és un fascinant país ple de gent meravellosa i llocs increïbles per a veure; no obstant això, els seus 1,4 bilions de persones sofreixen un greu problema: la falta d’un sanejament higiènic i apropiat per a tots porta a moltes malalties relacionades amb els mitjans higiènics que no acaben de desaparèixer; també els casos d’assalts sexuals a dones sense accés a un bany en la seva pròpia casa continua sent en el 2022 un problema..
El dret a un sanitari a l’Índia.

L’ús de sanejament és una cosa comuna per a tots nosaltres: no concebem la vida sense ells. La situació canvia si has nascut a l’Índia, on més de la meitat dels seus habitants prefereixen, o no tenen una altra alternativa, que allunyar-se de les seves cases quan necessiten anar al bany.

Aquest insignificant fet produeix més problemes dels que sembla; en el segon país més poblat del món, algunes hores del dia no són apropiades per a anar al bany, especialment la caiguda de la nit; moltes són les dones que intenten beure la menor quantitat de líquid possible per a no haver de desplaçar-se; conclusió? Deshidratació, problemes d’anèmia en dones embarassades, restrenyiment, etc. En alguns casos els banys públics no arriben a la desena part de la població; quan tens 900 vàters per a 9000 persones, que sol ser la proporció, la neteja és un problema.

És així com en llocs com Subhash Nagar, a l’oest de Nova Delhi, la infraestructura sanitària continua sent molt deficient. Avui dia continuen sent un 50 per cent dels habitants del país els que no té banys públics i també prefereix el camp obert; segons el Banc Mundial solo el 15 per cent de la població mundial continua practicant aquesta pràctica, que expandeix grans quantitats d’agents patògens ràpidament i causa seriosos problemes de salut, com l’expansió del còlera.

En alguns llogarets les dones modifiquen les seves pautes alimentàries per a no haver d’orinar; la percepció dels banys com a lloc insegur, molt lligat a les violacions de dones, continua sent una realitat. En total són 355 milions de dones i nenes les més exposades, però el nombre de persones sense accés a un lavabo és de 732 milions a l’Índia. Segons un reporti de WaterAir l’any 2017 amb referència al món dels sanitaris, si tots es posessin a fer cua per a anar als banys públics la cua donaria la volta a la circumferència de la Terra quatre vegades.

La menstruació també causa absència escolar entre les adolescents; la falta de neteja i una protecció adequada fa que un 23% decideixi no acudir durant els dies en què això ocorre.

Solucions que no acaben d’erradicar el problema

Moltes han estat les millores del Govern indi i les ajudes ofertes; així i tot, el problema segueix; només 52 milions de llars del país tenen un sanitari a casa. També les campanya per a conscienciar de la necessitat d’anar a un bany ha estat extensa i més de 100 milions de persones han canviat els seus hàbits diaris relacionats amb aquest tema.

Malgrat això, els casos de malalties causades per aquest tema continuen sent alts en estats com Uttar Pradesh, Bihar, Madhya Pradesh, Assam and Chhattisgarh; és aquí on els índexs de mortalitat en els més petits continuen sent elevats, amb 60,700 casos anuals.

Només instal·lant un sanitària a casa es redueix un 10,2% els casos de diarrea; els casos d’anèmies en dones embarassades es redueixen un 58,3% en total.

Assetjaments sexuals en espai obert.

La falta d’infraestructura en serveis sanitaris significa per a moltes majors possibilitats de sofrir un assetjament sexual. Les xifres parlen per si soles: a l’Índia més rural, els índexs de violacions han baixat en les zones on s’han instal·lat banys, segons un estudi de IndiaSpend (19 de Juliol del 2017)

L’accés a sanitaris és un dret, tant per a les adolescents, com les dones més majors o amb alguna mena de problema físic que limiti la seva mobilitat; especialment les dones embarassades sofreixen per aquesta falta de sanejament al país. l’índex de violacions se situava l’any 2019 en 32,033 casos en tota l’Índia; sent això una mitjana de 88 casos diaris.

Els casos d’assalts sexuals es produeixen quan aquestes surten de les seves cases i poblats, en espais oberts o en les vies de tren; en comparació amb aquelles que si que tenen vàters a les seves cases i no han de desplaçar-se.

Malgrat això, encara no hi ha bastantes evidències per a prevenir-les: estudis de població estableixen una clara relació entre la falta de sanitaris a casa i els atacs de violència sexual a l’Índia, però no hi ha proves concloents que ajudi a les afectades.

Solucions: Bharathi Women Development Center i Oikocredit

Davant aquesta situació no cap una altra que buscar alternatives que ajudin les afectades a millorar la seva situació: Bharathi Women Development Center, Bharathi, com és anomenada col·loquialment, és una agència de serveis de microcrèdits que promou el desenvolupament de comunitats. Alguns dels projectes on inverteix són les construccions de sanitaris.

Bharathi centra la seva activitat en tres districtes a l’Índia del sud; és allí on les persones de casta inferior, les més desfavorides normalment, reben la seva ajuda. Molta de la gent que a ells acudeix són treballadors sense cap propietat, o bé grangers.

Les activitats de Bharathi són moltes, des d’inversió en irrigació per a millorar la plantació de cultius, com a projectes de millora d’aigua potable, o projectes de sanejament. L’agència també proporciona préstecs a curt i llac termini per a agricultors; assegurances de vida i assegurances de protecció a collites.

Les dones compten amb un apartat important en Bharathi; a elles els arriben programes d’educació, salut i nutrició.

Una de les formes en què Bharathi ajuda a les comunitats és mitjançant projectes d’inclusió financera, promovent l’hàbit de l’estalvi. A través de l’agència s’obren comptes bancaris per a propiciar-ho. Fa poc Bharathi va poder construir 4000 sanitaris diverses cases, gràcies a l’ajuda de Oikocredit que va concedir el préstec. Aquesta suma de sanitaris significa molt per als quals ara, tenen accés a un dret per a molts de nosaltres bàsic.

Escrit per Rose Serrano, Investor Relation Officer d’Oikocredit per a Espanya.