Estela Mamani Castillo: teixint un futur per a la seva família i la seva salut

L’Estela Mamani Castillo és una dona indígena boliviana, mare de cinc fills/es i àvia, que ha convertit la seva passió pel teixit en un mitjà de vida i d’esperança. Des dels 12 anys ha anat perfeccionant la seva habilitat per confeccionar peces de roba per a adults, infants i fins i tot nines. Avui dia, gràcies al suport financer de Crecer IFD, amb qui col·labora Oikocredit, l’Estela no només ha fet créixer el seu negoci, sinó que també ha après a cuidar millor de la seva salut.

L’experiència de l’Estela mostra com la combinació de microfinances i educació en salut pot transformar vides. A continuació, compartim la seva història en primera persona:

Entrevista amb l’Estela Mamani Castillo

Pots presentar-te?
El meu nom és Estela Mamani Castillo, tinc cinc fills i filles, i la meva filla gran té una criatura. Amb el meu marit, som vuit a la família.

A què et dediques?
Teixeixo roba per a adults i infants, tot tipus de peces de punt.

Des de quan fas aquesta feina?
Faig punt des que tenia 12 anys. Tenia una veïna que s’hi dedicava i jo l’ajudava a cosir. Després, quan vaig formar la meva pròpia família, vaig comprar una màquina i vaig començar a fer-ho jo mateixa. Em va resultar més fàcil perquè ja en tenia una mica de coneixement. Hi ha algunes peces que són difícils, així que comprava, per exemple, pantalons, i els descosia per aprendre com estaven fets. També feia servir la roba de la meva mare com a patrons. Fins i tot faig roba per a nines. Teixeixo de tot!

Com et vas implicar amb Crecer?
Una senyora que passava per allà em va convidar i vaig demanar un préstec. Al principi vaig demanar 1.000 bolivians (aproximadament 136 euros), i ara demano 20.000 bolivians (uns 2.700 euros), però no només per a mi, ho fem servir junts amb el meu marit i el meu fill.

Com et vas sentir en rebre aquest préstec?
Genial, perquè vaig poder comprar llana i una màquina de teixir. Després vaig demanar més i ara mira fins on he arribat.

Quins desafiaments tens encara?
Vull, juntament amb els meus fills, començar una petita empresa per vendre els meus productes, promocionar-me a Facebook, etc.

Pots descriure un dia a la teva vida?
Quan em llevo al matí, primer ajudo el meu marit, que és conductor, després als nens. Els desperto un per un, esmorzen, els afanyo una mica, i també cuinen, així que ens repartim les tasques.

Quins són els teus somnis de futur?
En cas que no pugui aconseguir l’èxit en el meu negoci, m’agradaria que els meus fills i filles es fessin professionals.

Pots descriure el teu dia lliure ideal?
El meu dia lliure és el diumenge. M’agrada compartir el dia amb la meva família, cuinar alguna cosa bona per dinar i passar el dia junts. Potser anar al mercat.

No has mencionat les teves revisions mèdiques. Ens en pots parlar?
Abans, no m’agradava fer revisions mèdiques. Vaig tenir els meus fills a casa amb l’ajuda de la meva mare. Li deia al metge: em pots mirar, però no tocar.

Vaig fer-me algunes citologies, però no vaig anar a buscar els resultats. Després de dos anys, quan els vaig recollir, el metge em va dir que tenia càncer. Em vaig sentir com si m’hagués de morir, només de sentir la paraula càncer, vaig sentir que em moria, tenia por pels meus fills. El metge em va donar medicaments, i al cap d’un temps el metge es va sorprendre perquè el càncer havia desaparegut. Des d’aleshores, mai més he deixat de fer revisions.

A més, en el nostre grup de préstec acordem una data per fer-nos les revisions mèdiques conjuntament. Ens animem les unes a les altres, i si algú es perd una prova de detecció, ha de pagar una multa de 100 bolivians (uns 14 euros).

Sobre Crecer IFD, organització sòcia d’Oikocredit

Crecer IFD (Crédito con Educación Rural Institución Financiera de Desarrollo) és una institució financera boliviana que proporciona serveis d’estalvi i crèdit a dones de comunitats remotes, pobres i vulnerables. Amb més de 70.000 clientes, moltes d’elles emprenedores com l’Estela, Crecer acompanya el microfinançament amb un programa innovador de salut, especialment enfocat en la detecció del càncer de coll uterí, una de les principals causes de mortalitat femenina al país.

Aquest enfocament integral ha permès a dones com l’Estela no només fer créixer el seu negoci, sinó també accedir a controls mèdics essencials per protegir la seva salut. Des del 1999, Oikocredit col·labora amb Crecer per fer realitat històries com la de l’Estela, on el crèdit esdevé una eina de dignitat, empoderament i benestar.

Sobre el país 

Bolívia té una població indígena superior al 40%. La relació que tenen les dones indígenes amb els seus cossos és diferent de la de les dones occidentals, cosa que es reflecteix en la seva aproximació als sistemes sanitaris occidentals. La mortalitat maternoinfantil de Bolívia n’és un exemple clar: és la segona pitjor de l’Amèrica Llatina, només darrere d’Haití.

Les dones indígenes no volen mostrar el seu cos nu ni tan sols als seus marits, i molt menys a un metge. Aquesta situació empitjora amb el tracte racista que reben als hospitals. Com a resultat d’aquest racisme sanitari i la cultura del tabú, el càncer de coll uterí és la principal causa de mort entre les dones a Bolívia.