Quan la foscor ens toca: de l’apagada a la península, a la manca d’electricitat al Sud Global
Actualitzacions
L’apagada que dilluns 28 va afectar diferents zones de la península, encara que “breu”, va ser un recordatori important. Ens va mostrar com dependents som de l’electricitat per satisfer les nostres necessitats bàsiques. Cuinar, conservar aliments, treballar, estudiar o comunicar-nos es van fer tasques complicades sense energia. Van ser suficients unes hores per alterar la nostra rutina i generar preocupació.
Però, què passa quan aquesta apagada no és puntual, sinó diària?
Què hauria passat si en lloc d’unes hores l’apagada hagués durat uns quants dies? O unes setmanes? O mesos? I si hagués passat en ple hivern, amb temperatures sota zero? Hauríem viscut una situació similar a la de la pandèmia de Covid-19? Fins i tot pitjor? Com de resilient és la nostra societat? Aquestes són només algunes de les preguntes que ens podríem fer, i la majoria de les respostes segurament no serien gaire positives.
Actualment, més de 700 milions de persones al món romanen sense accés a electricitat. Moltes viuen a zones rurals d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. En canvi, altres ho fan en contextos urbans marcades per la pobresa. A més, a zones de conflicte com Gaza, el Iemen, Haití o el Sahel, la situació és encara més crítica. Els talls d’electricitat són permanents o les infraestructures han estat destruïdes.
Per exemple, a Gaza, milers de persones sobreviuen amb només unes quantes hores d’electricitat al dia. Fins i tot els hospitals enfronten aquesta escassetat energètica cada dia. Com a resultat, es posa en risc la vida de pacients i la conservació d’aliments o medicaments. També dificulta tasques bàsiques com bombejar aigua o mantenir la higiene escolar. En aquests llocs, l’apagada no és notícia: és rutina.
L’energia: un dret, no un privilegi
L’energia no només encén bombetes. També sosté el desenvolupament, la salut, l’educació i la dignitat humana. L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 7 ho deixa clar: garantir accés a energia assequible, segura i sostenible és una prioritat global.
Per això, moltes organitzacions no governamentals, però també entitats de l’ Economia Social i Solidària o de les Finances Ètiques, apostem per impulsar models energètics més sostenibles i inclusius. I això és especialment rellevant als països del Sud Global, on aquest dret bàsic encara és molt lluny de ser una realitat. En aquestes zones més necessitades, no ens limitem a instal·lar panells solars, sinó que col·laborem estretament amb organitzacions que busquen empoderar comunitats, reduir desigualtats i donar suport a fórmules empresarials transformadores.
Gràcies a aquestes iniciatives, no només s’il·luminen llars, sinó també futurs. Cada llanterna solar o cada cuina de biomassa representa més oportunitats: estudiar, emprendre, conservar aliments. En definitiva, viure amb dignitat.
¿ Què ens ensenya una apagada?
És cert que d’aquesta apagada podem aprendre també que hi ha moltes coses supèrflues en el nostre dia a dia, i que -tenint les necessitats bàsiques cobertes- podem viure en plena felicitat amb molt menys. De fet, els estudis sobre la felicitat apunten a uns pocs factors clau que marquen la diferència, i pràcticament cap d’aquests requereix energia elèctrica.
I és que quan a la península ibèrica ens quedem sense llum, sentim incomoditat, incertesa o fins i tot por. Però per a milions de persones arreu del món, aquesta “apagada” mai acaba. Insistim, la diferència és clara: per a elles no és una excepció, sinó la norma.
Afortunadament hi ha alternatives , i des de les nostres decisions de consum responsable, des de la col·laboració amb organitzacions de cooperació internacional, o donant un ús ètic als nostres estalvis, podem contribuir al canvi de model i construir una societat més resilient, justa i sostenible. Cada Kw compta!
